Avui, 13 de gener de 2026, es commemora el Dia Mundial de la Lluita contra la Depressió.

Els centres de salut d’Atenció Primària de les Illes Balears atenen cada any al voltant de 30.000 persones amb un diagnòstic de depressió o depressió major, fet que posa de manifest l’impacte d’aquests trastorns emocionals en la xarxa assistencial pública.

Durant el darrer any es varen atendre 29.938 pacients, una xifra lleugerament inferior a la registrada el 2024 (30.479 pacients) i similar a la de 2023 (29.917). Així mateix, els serveis d’urgències de les Illes Balears registren més de 600 atencions anuals relacionades amb la depressió, i des de 2023 s’han produït 507 ingressos hospitalaris amb aquest diagnòstic.

TDB et manté informat. Segueix-nos a: Facebook, Twitter i Instagram.

Salut atén cada any prop de 30.000 persones amb diagnòstic de depressió a les Illes Balears

La depressió és una de les principals malalties mentals i una de les causes més rellevants de discapacitat arreu del món. Afecta més de 300 milions de persones, i s’estima que entre el 8 % i el 15 % de la població patirà algun episodi depressiu al llarg de la seva vida. Segons la darrera Enquesta Nacional de Salut, la prevalença de la depressió severa a les Illes Balears se situa en el 8,93 %, fet que equival a unes 112.000 persones, per damunt de la mitjana estatal, que és del 8 %.

Amb motiu del Dia Mundial de la Lluita contra la Depressió, la Conselleria de Salut, a través de la Direcció General de Salut Mental, impulsa la difusió d’un vídeo adreçat a les famílies amb l’objectiu d’oferir orientacions sobre com donar suport a infants i adolescents que puguin presentar símptomes d’ansietat o depressió. La iniciativa recorda la importància de no minimitzar la malaltia, demanar ajuda professional i accedir a l’atenció sanitària especialitzada.

Tal com assenyala Neus Zuzama, psicòloga clínica de l’Hospital de Dia de Psiquiatria de Son Llàtzer, els canvis d’humor són habituals durant la infància i l’adolescència, però cal estar alerta quan aquests canvis són intensos, es perllonguen en el temps o afecten el son, l’alimentació, el rendiment escolar o les relacions socials. En aquests casos, és fonamental crear espais de confiança, escoltar sense jutjar i validar les emocions, encara que no es tenguin totes les respostes.

Els senyals d’alerta que no s’han de subestimar inclouen:

• Pèrdua d’energia i fatiga persistent
• Canvis en la gana o en els hàbits de son
• Aïllament social
• Sentiments de culpa o desesperança
• Pèrdua d’interès per activitats que abans resultaven gratificants
• Pensaments d’autolesió o de suïcidi

La Conselleria de Salut desenvolupa les seves actuacions tant en el tractament de la depressió com en la prevenció, la detecció precoç i la promoció del benestar emocional, mitjançant la coordinació entre els àmbits sanitari, social, educatiu i comunitari.

Entre les mesures més destacades hi figura el reforç dels recursos humans, amb la incorporació de 16 psicòlegs a l’Atenció Primària i la implantació, per primera vegada a tot l’Estat, de la figura del psicòleg educatiu als centres d’educació secundària. Durant el darrer curs escolar, aquests professionals varen atendre 5.700 persones, entre alumnat, professorat i famílies.

La prevenció del suïcidi constitueix una de les línies estratègiques del Pla de Salut Mental de les Illes Balears, amb programes específics adreçats a persones majors de 65 anys i accions de sensibilització i formació en col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears, especialment orientades a la població universitària, considerada un col·lectiu de vulnerabilitat especial.