L’ampliació del permís de naixement i cura de menor a Espanya ha permès que més de 115.000 pares i mares hagin accedit a aquesta prestació durant el primer trimestre de 2026, consolidant un avenç significatiu en matèria de conciliació laboral i corresponsabilitat familiar. Aquesta mesura reforça el caràcter igualitari del sistema, en reconèixer el dret individual i intransferible de tots dos progenitors a participar en la cura dels fills.
Entre gener i març de 2026, prop de 54.000 mares i més de 61.000 pares han gaudit d’aquest permís, la durada del qual es va ampliar el 2025 fins a assolir les 19 setmanes remunerades al 100 % amb caràcter general. En el cas de les famílies monoparentals, el període pot arribar fins a les 32 setmanes, garantint una major cobertura en situacions específiques.
Durant aquest mateix període, la Seguretat Social ha gestionat més de 125.000 prestacions vinculades al naixement i cura de menor, fet que evidencia l’augment progressiu en l’ús d’aquest dret. A més, s’han tramitat més de 1.300 prestacions en l’àmbit de famílies monoparentals, majoritàriament sol·licitades per dones, la qual cosa posa de manifest la importància d’aquesta política en el suport als diferents models familiars.
TDB et manté informat. Segueix-nos a: Facebook, Twitter i Instagram
Més de 115.000 famílies es beneficien de l’ampliació del permís de naixement a Espanya
El disseny del permís contempla una durada inicial de 17 setmanes fins al primer any de vida del menor, a les quals s’hi afegeixen dues setmanes addicionals que es poden gaudir fins als vuit anys. Des de gener de 2026, aquestes setmanes extres es poden sol·licitar de manera retroactiva per a naixements produïts a partir d’agost de 2024, ampliant així l’abast de la mesura.
L’impacte econòmic d’aquesta prestació supera els 888 milions d’euros en el que portam d’any, amb un termini mitjà de resolució inferior als deu dies, fet que reflecteix l’eficiència administrativa del sistema. La durada mitjana dels permisos se situa en més de 112 dies, amb una lleugera diferència entre dones i homes.
Per comunitats autònomes, Catalunya encapçala el nombre de prestacions, seguida d’Andalusia, Madrid i la Comunitat Valenciana, cosa que evidencia l’extensió territorial d’aquesta política pública.
Paral·lelament, les excedències per cura de fills o familiars han superat les 11.500 en el primer trimestre, amb una clara majoria de sol·licituds per part de dones. Tot i que el volum global ha registrat una lleugera disminució, algunes comunitats han experimentat increments destacats, reflectint una evolució desigual en l’ús d’aquestes mesures.
Amb aquesta ampliació, el sistema de protecció social avança cap a un model més equilibrat i inclusiu, que fomenta la corresponsabilitat, millora la conciliació i reconeix la cura com un pilar essencial del benestar social.