La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural ampliarà els assajos d’ametler que es desenvolupen a les Illes Balears per estudiar quins materials poden adaptar-se millor a les condicions del territori i mantenir una bona producció amb una menor disponibilitat d’aigua. A través de l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera (IRFAP), s’incorporaran tres noves seleccions experimentals procedents del programa de millora genètica del CEBAS-CSIC.
El Consell d’Administració de l’IRFAP ha aprovat un nou acord amb el Centro de Edafología y Biología Aplicada del Segura (CEBAS-CSIC), pendent de signatura, que permetrà estudiar les seleccions D01-193, D01-263 i D11-420 a la finca experimental de Sa Granja, a Mallorca.
Els tres materials han obtingut bons resultats durant les primeres fases de selecció i ara es provaran en diferents zones productores per conèixer millor el seu potencial abans d’una possible incorporació com a noves varietats comercials.
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha explicat que els assajos no cerquen únicament ametlers amb una producció més elevada. «No es tracta només de trobar un ametler que produeixi més, sinó de saber quin és capaç de produir bé aquí i fer-ho en unes condicions de menor disponibilitat d’aigua. Per això serveixen aquests assajos: per conèixer com responen els nous materials a la nostra terra abans que puguin arribar al sector», ha assenyalat.
Amb aquestes tres incorporacions, l’IRFAP passarà a estudiar nou seleccions experimentals d’ametler procedents de tres dels principals programes de millora genètica de l’Estat: el CEBAS-CSIC, el CITA d’Aragó i l’IRTA de Catalunya.
TDB et manté informat. Segueix-nos a: Facebook, Twitter i Instagram
Les Illes Balears amplien els assajos d’ametler per identificar varietats adaptades a una menor disponibilitat d’aigua. Producció, qualitat i comportament davant l’escassetat d’aigua
Durant els pròxims anys, els investigadors de l’IRFAP analitzaran l’evolució dels ametlers i diferents aspectes del seu comportament. Estudiaran quan floreixen, la seva producció, la qualitat de les ametles i, especialment, la resposta dels arbres quan hi ha menys disponibilitat d’aigua.
L’objectiu és comprovar quins d’aquests nous materials funcionen millor en les condicions pròpies de Mallorca i obtenir informació que, en el futur, pugui ajudar els agricultors a valorar quines varietats poden ser més interessants per a les seves plantacions.
«Una varietat pot oferir bons resultats en un territori determinat, però nosaltres necessitam saber com es comporta en les condicions de les Illes Balears», ha indicat Simonet. Segons el conseller, «la utilitat de la investigació és precisament aquesta: provar, obtenir dades i traslladar aquest coneixement a l’agricultor perquè pugui prendre les seves decisions amb més informació».
Aquesta avaluació adquireix una rellevància especial davant un escenari en què la disponibilitat d’aigua condicionarà cada vegada més l’agricultura. Trobar ametlers capaços de mantenir una bona producció en condicions de menor disponibilitat hídrica pot contribuir a fer aquest cultiu més resilient.
Recerca orientada al camp
Els assajos de l’IRFAP permeten provar a les Illes Balears materials desenvolupats per diferents programes de millora genètica i comprovar-ne el comportament en les condicions reals del territori.
Així, a més de determinar les característiques generals d’una nova selecció, es podrà obtenir informació sobre la seva adaptació a les condicions locals. Els resultats recollits durant els anys d’assaig es podran transferir posteriorment al sector i servir de suport als agricultors a l’hora de valorar quins materials poden ser més adequats per al futur del cultiu de l’ametler a les Illes Balears.
«Volem que la investigació tengui una aplicació pràctica. Si som capaços d’anticipar-nos, provar aquí aquests materials i saber quins responen millor, estarem donant al sector més eines per afrontar el futur», ha conclòs Simonet.
Amb aquest nou acord, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural reforça, a través de l’IRFAP, una línia de recerca aplicada destinada a adaptar els cultius a les condicions del territori i a traslladar al sector agrari els coneixements generats als camps d’assaig.
