El Govern de les Illes Balears ha reforçat el seu posicionament en l’àmbit europeu reclamant un tractament específic que doni resposta efectiva als reptes estructurals dels territoris insulars. Durant l’Assemblea general de la Comissió Illes de la Conferència de Regions Perifèriques Marítimes (CRPM), celebrada a Cagliari, la delegació balear ha defensat la necessitat d’avançar cap a polítiques comunitàries que no només reconeguin les particularitats de la insularitat, sinó que incorporin mesures concretes capaces de compensar les seves desavantatges.
La participació institucional ha estat marcada per la intervenció de la directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Xesca Ramis, que ha subratllat que els territoris insulars han de situar-se en el centre de l’agenda estratègica europea. En aquest context, ha reivindicat la creació d’una veritable clàusula d’insularitat europea que permeti adaptar la normativa comunitària a les condicions específiques d’aquests territoris, garantint una major equitat en l’aplicació de les polítiques públiques.
TDB te mantiene informado. Síguenos en : Facebook, Twitter e Instagram
Les Illes Balears impulsen a Europa mesures concretes per afrontar la insularitat en la Declaració de Cagliari 2026
En el marc de la trobada, la Comissió Illes ha aprovat la Declaració de Cagliari 2026, un document que planteja un canvi d’enfocament a la Unió Europea, passant del reconeixement formal de les dificultats insulars a l’adopció de solucions estructurals i operatives. Aquest posicionament incorpora aportacions rellevants de les Illes Balears, que han contribuït a visibilitzar realitats com la doble insularitat, la pressió turística i residencial, i els desequilibris demogràfics i socioeconòmics.
El Govern ha posat en valor la seva estratègia de transformació del model turístic cap a paràmetres de sostenibilitat, qualitat i equilibri territorial, alineant-se amb les directrius europees en matèria de resiliència. Així mateix, ha destacat iniciatives com el Pacte per l’Aigua, orientades a optimitzar la gestió dels recursos en un context de limitacions estructurals, i ha defensat la necessitat d’ordenar la capacitat de càrrega turística per preservar la qualitat de vida de la població resident.
En matèria d’habitatge, les Illes Balears han advertit sobre la dimensió social del problema en els territoris insulars, reclamant instruments europeus específics que facilitin l’accés a habitatge assequible, reforcin l’oferta destinada a residents i treballadors essencials, i combatin la proliferació d’oferta il·legal. Igualment, s’ha incidit en la importància de la formació dels treballadors, la millora de la connectivitat —marítima, aèria i digital— i l’adaptació de les polítiques de transport i cohesió social a la realitat insular.
La Declaració també incorpora l’exigència d’avaluacions d’impacte territorial més rigoroses en la normativa europea, així com la inclusió de mesures específiques en el futur pressupost comunitari per compensar les desavantatges de les illes mediterrànies no ultraperifèriques. A més, es reforcen àmbits estratègics com l’economia blava, la transició verda i la retenció de talent.
La posició adoptada a Cagliari consolida una premissa fonamental: la igualtat efectiva a Europa requereix polítiques diferenciades que tenguin en compte les condicions de partida de cada territori. En aquest sentit, la implicació activa de les Illes Balears ha contribuït a situar les necessitats de les regions insulars en el centre del debat europeu.