El director general d’Immigració i Cooperació al Desenvolupament del Govern de les Illes Balears, Manuel Pavón, ha comparegut davant la Comissió Mixta sobre Insularitat del Senat per reclamar una resposta específica de l’Estat davant l’augment de les arribades migratòries a l’arxipèlag i demanar una estratègia pròpia per a la ruta Algèria-Balears.

Fins al 15 de setembre, les Illes Balears havien registrat 5.627 arribades en 303 embarcacions, un 2,6 % més que durant el mateix període de 2025. Per primera vegada aquest mes de setembre, les arribades a les Balears varen superar les de Canàries, amb 5.627 davant 5.592, mentre que a l’arxipèlag canari varen disminuir un 55,1 %.

Les arribades registrades durant la darrera setmana han situat per damunt de les 6.100 el total acumulat a les Balears entre gener i setembre de 2026. En poc més d’un any i mig, gairebé 13.500 persones han arribat a les costes de les Illes.

Un dels principals assumptes abordats durant la compareixença ha estat la situació del sistema de protecció de menors. Els consells insulars tutelen actualment més de 900 menors estrangers no acompanyats, mentre que la xarxa ordinària disposa d’unes 80 places.

A Formentera, amb uns 12.000 habitants, enguany han arribat més de 3.000 persones en pastera, pràcticament la meitat del total d’arribades registrades a les Balears. L’illa tutela, a més, gairebé 250 menors.

TDB et manté informat. Segueix-nos a: Facebook, Twitter i Instagram

Les Illes Balears reclamen al Senat una resposta específica de l’Estat davant l’augment de la pressió migratòria

Pavón va indicar que l’Estat ha destinat 8 milions d’euros a l’atenció d’aquests menors, mentre que els consells insulars calculen que hauran d’assumir una despesa d’entre 36 i 38 milions d’euros.

Durant la intervenció, el director general també es va referir a la reunió mantinguda el passat mes d’abril amb la ministra Sira Rego. Segons va explicar, en aquella trobada es va traslladar que no tenia sentit continuar enviant més menors a les Balears a causa de la situació del sistema. Posteriorment, el mes de juny, el Govern d’Espanya va elevar la capacitat ordinària de les Illes de 406 a 434 places i varen continuar les propostes de trasllat.

El Govern ha recorregut davant els tribunals els dos reials decrets que regulen aquesta capacitat ordinària, el RD 743/2025 i el RD 556/2026, així com set propostes de trasllat procedents de Melilla i Canàries.

«No estam en contra de la solidaritat. Reclamam que la solidaritat tengui en compte la capacitat real de cada territori», va assenyalar Pavón.

El director general va posar com a exemple la concentració d’arribades registrada durant el mes de setembre. Només els dies 15 i 16 varen arribar 316 persones en 16 embarcacions en 48 hores. Entre els dies 21 i 25 de setembre varen arribar 541 persones a les Balears, 338 de les quals a Formentera.

Pavón va defensar que les mesures d’emergència no poden convertir-se en una resposta permanent i va qüestionar que la instal·lació puntual de carpes davant episodis d’arribades massives pugui afrontar una situació que, segons el Govern, requereix planificació, recursos i una estratègia específica per a la ruta Algèria-Balears.

També va fer referència al suport que les institucions de les Illes ofereixen als serveis de l’Estat i al dèficit d’entre 800 i 1.000 efectius de Policia Nacional i Guàrdia Civil que, segons els seus representants professionals, pateixen les Balears.

Pavón va reclamar que l’Administració competent disposi dels recursos necessaris i va defensar que les Illes Balears se situen dins el marc europeu i les polítiques comunes d’immigració.

En aquest sentit, va demanar al Govern d’Espanya l’aplicació plena del Pacte Europeu de Migració i Asil, una estratègia específica per a la ruta Algèria-Balears, una major cooperació amb els països d’origen i trànsit, la lluita contra les màfies i una protecció efectiva de les fronteres exteriors.

El director general també va reclamar més coordinació, transparència i lleialtat institucional entre administracions. Va recordar que el president del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez, va confirmar al Congrés l’existència d’un informe que alertava d’un «risc alt» d’arribades marítimes a la Península i les Balears. Segons Pavón, el Govern ha reclamat formalment aquest document i encara no ha rebut resposta.

«Si existeixen informes que afecten directament les Illes Balears, el Govern que les administra ha de tenir accés a aquesta informació i conèixer quines mesures s’han adoptat», va afirmar.

El Govern també traslladarà aquesta situació a les institucions europees. La presidenta, Marga Prohens, té previst tornar a Brussel·les durant el mes d’octubre per abordar la pressió migratòria que registren les Illes i reclamar més suport i recursos.

Pavón va recordar finalment que, d’acord amb el darrer informe de Frontex citat durant la seva intervenció, la ruta del Mediterrani occidental va créixer un 46 % entre gener i maig, mentre que la ruta cap a Canàries es va reduir un 71 %.

El director general va concloure la compareixença reclamant corresponsabilitat entre administracions, coordinació institucional i recursos proporcionals a la pressió que suporten les Illes.