El Consell Insular de Menorca ha reclamat al Govern d’Espanya la retirada del decret estatal de repartiment de menors migrants i la declaració de la contingència migratòria a les Illes Balears davant la creixent pressió sobre el sistema de protecció. Aquesta petició s’ha traslladat en el marc d’una reunió institucional en què han participat el president del Consell de Menorca, Adolfo Vilafranca; la presidenta del Govern de les Illes Balears, Marga Prohens; la ministra d’Infància i Joventut, Sira Rego; i els representants dels diferents consells insulars.
Durant la trobada s’ha exposat la situació de tensió que afecta el sistema d’acollida de menors migrants no acompanyats a l’arxipèlag, que actualment es troba al límit de la seva capacitat. Les institucions balears han plantejat tres demandes principals: la retirada del decret que amplia el repartiment de menors entre comunitats autònomes, la declaració d’una contingència migratòria preventiva i el reforç urgent dels recursos econòmics, materials i humans.
TDB et manté informat. Segueix-nos a: Facebook, Twitter i Instagram
Menorca demana retirar el decret de repartiment de menors i declarar la contingència migratòria a les Balears
En el cas de Menorca, el sistema de protecció presenta una ocupació superior a la seva capacitat, amb 61 menors tutelats i nivells de saturació que arriben al 129%. La manca de places específiques per a menors migrants no acompanyats incrementa la pressió sobre els recursos existents, fet que ha obligat a habilitar solucions extraordinàries per garantir una atenció adequada segons perfils i edats.
Des del Consell s’ha advertit de la fragilitat del sistema, que es pot veure desbordat davant increments sobtats d’arribades. Així mateix, s’ha insistit en la necessitat d’evitar decisions unilaterals en matèria de política migratòria i d’avançar cap a una estratègia coordinada que combini el control de fronteres, la cooperació internacional i el reforç dels serveis d’atenció.
El context autonòmic reflecteix una situació encara més exigent. Actualment, les Illes Balears acullen centenars de menors migrants no acompanyats, superant àmpliament la capacitat ordinària establerta i registrant nivells elevats de sobreocupació. Les autoritats autonòmiques han advertit de la dificultat per mantenir estàndards adequats d’atenció sense una ampliació significativa de recursos i infraestructures.
En aquest escenari, les institucions balears han subratllat que la resposta ha de basar-se en la capacitat real d’acollida i no únicament en criteris de solidaritat territorial. També han reclamat una revisió del model actual de distribució de menors entre comunitats autònomes per adaptar-lo a la realitat específica de l’arxipèlag.
A més de les mesures immediates, s’ha plantejat la necessitat de reformar el marc normatiu en matèria de protecció de la infància, amb l’objectiu de reforçar les garanties legals en àmbits sensibles i millorar la seguretat dels menors.
Finalment, les autoritats han reiterat la seva voluntat de continuar utilitzant totes les vies legals i institucionals disponibles per defensar els interessos dels menors i del conjunt de la ciutadania, tot apel·lant al Govern d’Espanya a adoptar decisions ajustades a la realitat que viuen les Illes Balears.
